Contradicció.

Molts dels infants de la meva residència senten la separació dels seus entorns familiars com una tragèdia. Un pot observar com ells van construint realitats figurades per alleujar el seu dolor. Una observació que marca distàncies segons qui la percebi: els adults ho veuen com un autoengany, els infants com un acte protector.

La negació és una característica comuna en els nostres ingressos, la sensació de sentir-te desprotegit no deixa de ser un recordatori clar d'una tragèdia, d'una negació de la realitat. Però amb el temps aquesta negació sucumbeix a altres realitats, les quals, estan carregades de contradiccions, són un reflex clar dels temors més profunds.

El temor dels nostres infants, en gran mesura, és irracional, els projecta percepcions que entren en contradicció amb les nostres, les dels adults, que les percebem com a reals, plausibles i observables. Els nostres infants necessiten estirar la imaginació per sostenir les seves vides, encara que aquesta estigui carregada de contradiccions amb què suporten la seva tragèdia.

Observem com hi ha una necessitat innata per desprendre's d'aquesta responsabilitat que ha guiat les seves vides respecte a allò correcte, adequat i just. Desprendre's és un acte irresponsable des dels ulls d'un adult, però des dels ulls d'un infant és un acte d'acomodació a la realitat. Un acte responsable pel seu benestar.

L'acomodament redueix els temps a altres realitats, deixes d'estar estancat en la contradicció. Quan t'acomodes pots transformar aquesta contradicció, que sosté una realitat figurada, en una adaptació a la pròpia realitat. Un procés intrínsec de l'infant on queden exposades les seves emocions davant dels desafiaments que se li presenten.

A la meva residència aquests infants s'han d'adaptar a les adversitats, al trauma i a la tragèdia, no tenen cap altra opció. Un procés que no atén súpliques, que és dolorós i presenta desafiaments esquinçadors. La fortuna d'un infant és la imaginació i la creació de realitats alternatives, actes irresponsables d'autoengany que els ajuden a adaptar-se davant les adversitats.

Negació: “Estic seca de llàgrimes, vaig suplicar als que em cuiden que la meva família m'estima, que em deixin tornar, que seré bona.”

Realitat figurada: “Estudiaré molt, vull ser inventor, guanyar un premi i pagar la meva fiança per tornar a casa.”

Antonio Argüelles, Barcelona.