El dilema ètic en l'entorn de l'educació social és una eina útil per saber-ne d'altres punts de vista, una aproximació per saber com se sent l'altre.
"De bon matí està llampurnejant, els vidres son molls, el cel de mil dimonis, toca llevar-se i sento la mateixa palatreca de cada jorn.
Recull la roba, fes el llit, prepara l'esmorzar, marxa a l'escola, tota una mostra de munificència cap a l'autonomia dels infants, tot un conjunt de desaires malsoferts.
Ahir va ser un jorn malsonant, encara tinc el cor agre, no acabo de llevar-me i continuo endormiscat en un son que no s’esvaeix.
No conec cap infant en aquesta llar que desitgi ser bescantat, quin desaire ser delatat, assenyalat i mostrat.
Això em va passar ahir, tenia paüra de ser culpat per una malifeta, va ser menester meu confiar en un fartaner.
Un cop em vaig sincerar a l'educador, après, va ser tot un desgavell, tothom va ser coneixedor, jo sols volia fermar el malentès i revenir de nou, a voltes, no va succeir, va anar a pitjor.
Va ser un desfici veure com la meva confessió va representar una traïdoria sense cap seny, no soc pas una figa molla.
L'educador m'ha dilapidat, està com un llum si pensa que m'ha salvat dels meus malfactors, tot al contrari, m'ha exposat a les feres, ara he d'anar amb peus de plom.
En tot aquest entrellat sols hi queda l'ànima dels socorris, el salvador dels babaus i jo, l'ànima dels pestífers tirada als perills de la llei del més fort.
Soc coneixedor que aquesta llar m'aixopluga de la pluja, però no pas dels mil dimonis, amb ells m'he de capbussar."
Antonio Argüelles, Barcelona
