La pèrdua.

La pèrdua de referents comporta en els adolescents sentiments de solitud, saber identificar-se és necessari per sentir-se respectat i estimat, però quan no hi ha on mirar-se, quan la responsabilitat del destí cau com una llossa, llavors succeeixen les crisis d´identitat i les conseqüents conductes de risc. Un adolescent que beu alcohol fins a la inconsciència no ho fa per diversió, ho fa per desaparèixer de la seva realitat.

“He viscut un calvari en aquesta residència, de petita tenia un company que em volia fer mal, ja d´adolescent em va fer mal de debò i va ser expulsat. Amb els anys he tingut una pila d´educadores, duren poc, moltes marxen per cuidar els seus fills, però jo m´he de cuidar sola. Ara tinc una altra educadora, com les altres, es mostra atenta, però ja estic molt cremada vaig a la meva.

Des de que vaig ingressar en aquesta residencia, la meva mare sempre m´ha semblat que era com una germana petita, m’hagués agradat tenir una mare. En quan al meu pare sempre està fent el que no toca, al principi bé, però ja començo a estar farta, ara està en recerca per alguna malifeta.

De ben petita no he sabut tenir una bona colla d´amics, tinc un caràcter esquerp, puc ser agradable i rebutjable a l´hora, és una cosa que he anat cosint amb els anys. Reconec que soc pertorbadora, tinc poc marge per cuidar les formes. Les poques amistats que tinc, una o dos, són del meu perfil, amistats tòxiques com diuen els educadors.

En pocs dies m´han passat moltes coses desagradables i ja no puc sostenir més això. He parlat amb uns nois, molt més grans que jo, diuen que em poden passar alcohol i he quedat amb ells en un lloc apartat de tot. Quan m´han ofert l´ampolla he begut tot el que he pogut, he estat confusa una bona estona fins que he acabat adormida al terra. Quan m´he llevat ja no hi havia ningú, m´adono que m´he pixat a sobre i que m´han robat el mòbil.

Quan arribo a la residencia estic molt desorientada, els educadors de torn activen totes les alertes, parlen de com ha pogut succeir, de la meva imprudència i altres discursives morals. Aquests dies estaré confinada, parlaré amb terapeutes, em faran proves i recercaran la manera de poder refer la meva vida. Jo necessito saber qui soc, qui m´estima i com deixar d´estar sola.”

Antonio Argüelles, Barcelona.