Ferides.

Quan es produeix una ferida aquesta es mostra delatora, la seva observança ens aclaparà d'emocions. La por, la culpa, la tristor, la ira, l´ansietat i el neguit, són els sentiments de resposta del cos davant el trauma. La intensitat de les emocions que desperta dependrà de la situació i la persona que la viu.

Quan assistim a una persona ferida ens sentim identificats amb el seu sofriment. Malauradament no totes les ferides són visibles. Cal tenir un bon ull, perquè hi han ferides dins de l'ànima que passen inadvertides, que no demanen socors als ulls de la gent i que produeixen un profund dolor.

Com educador, puc dir de bona fe, que els infants i adolescents que ens arriben a la residència venen amb ferides obertes en les seves ànimes que podrien esgarrifar a qualsevol metge si aquest fos capaç de veure-les. Nosaltres ens dediquem sols a fer els primers auxilis, són ferides colpidores, veus estralls en les seves ànimes.

Nosaltres no fem grans intervencions, sols implantem apòsits de seguretat i protecció per alleujar el dolor que porten dins. Amb els anys observes que la mateixa residència té impregnada una olor peculiar de sentiments confrontats. No s'ha de subestimar la tasca de la cura.

Si tots aquests infants i adolescents poguessin mostrar al món les seves ferides, la meva tasca arribaria a la seva fi. Però ara per ara, seguim amb els seus traumes, i amb els nostres socors, no estan sols.

Antonio Argüelles, Barcelona.