top of page
Antonio Miradas del Alma

El temps és com una cursa.

La disfuncionalitat familiar succeeix quan de manera no conscient els fills fan de pare o de mare dels seus progenitors i en conseqüència prenen un rol que no els hi pertany, deixant les seves necessitats emocionals apartades per donar rellevància a les dels progenitors. Són aquests que per circumstàncies de la vida fan promoció d'aquest intercanvi de rols, un fenomen que deixa marca en els fills i un rastre un cop són adults.


"Un dia de tardor, me'n vaig anar a viure a una residència, jo no vaig entendre res i segueixo sense entendre, la meva mare volia que fos valenta, que em fes càrrec de les meves coses, que fes cas dels meus cuidadors i sobretot que no m'afligís davant de la seva absència, encara tinc gravades les seves paraules. Jo m'esforço per fer tot el que em demana, però no puc, aquí em sento molt desconsolada, contrariada amb tothom, no puc ser bona sense la meva mare.


Veig els meus companys i companyes de la residència amb desconfiances, les seves mirades em mostren unes realitats amb les quals no vull identificar-me, sols veig desolació. Jo estava bé amb la meva mare, jo la cuidava, la pentinava, li donava la pau, em feia càrrec de la seva vida tot i ser petita. Ara, a la meva mare la veig unes hores a la setmana, quan ve em diu que em troba a faltar, que sense mi no pot tirar endavant la seva vida, jo faig el cor fort.


Quan la meva mare ve a veure'm em mostro alegre, vull ser complaent, fer allò que feia a casa, escoltar tots els seus malestars i posar-los dins del meu sac perquè pugui marxar lleugera. Cada cop se'n fa més difícil els acomiadaments, no deixo caure cap llagrimeta dels meus ulls, tot i que demanen a crits sortir-ne, mantinc un somriure amb fissures, intento que no mostrar la tristesa que tinc al meu cor.


A la residència el temps és com una cursa, els salts la nostra enganyifa, jo tinc set anys, però vull tenir-ne molts més, vull que vegin que puc fer-me càrrec de tot el que necessita la meva mare, vull renunciar la meva infància i cuidar-la fins al final dels temps."


Antonio Argüelles, Barcelona.


11 visualizaciones

Comments


  • Icono social LinkedIn
  • Pinterest
  • Facebook icono social
  • Twitter
  • Instagram
bottom of page