Déjà vu

Els models socioeducatius més innovadors i dinàmics poden sucumbir a la convivència de repeticions històriques, fixacions atemporals subjacents en una repetició perpètua. El problema de començar sempre de zero, de prendre el passat com una cosa que no aporta res de nou, és que allò après no té valor. Les eines socialitzadores poden ser descartables si queden desfasades, ningú fa servir SMS, però les actituds, motivacions i necessitats que es generen, encara que passi el temps, segueixen latents.

"L'equip està preocupat, diuen que mai causo problemes, però des de fa un temps tot són conflictes, la veritat, segueixo pensat que soc el mateix. És pesat ser jutjat per uns que estan de pas.

Amb els educadors hem après a fer servir estratègies per obtenir guanys: una sortida no programada, uns pantalons nous, un temps extra, tot un ventall de possibilitats només donant-los el que reclamen.

Aquesta agitació que tant els preocupa és real, porto l'equip desorientat, faig servir la disrupció per enfocar la seva mirada, centrar la preocupació a resoldre el problema, la meva demanda. No és una rebequeria, és oferir un fals vincle amb nosaltres."

Antonio Argüelles, Barcelona.