Acompanyar

La implicació humanista a la nostra feina fa que el quotidià sigui tot menys quotidià. Qualsevol acte implica certa transcendència a la vida dels que acompanyem. Una decisió errònia, un acte fallit, una desatenció, són morters que enforteixen murs. 

El fet de treballar amb el vincle i més concretament amb l'aferrament, fa que aquest treball sigui mesurat, cuidat i valorat. Un educador o educadora pot establir figures d'aferrament, el vincle, moltes vegades ja ens ve donat. El que és difícil és oferir la protecció i la seguretat que es requereix, un treball ardu, conscient i no sempre aconseguit. 

El desgast humà que representa aquesta comanda se li ha de sumar la desvaloració que pateixen els educadors i les educadores de residència, no és confortable ser assenyalat com l'últim escalafó del seu grup professional. No és estrany, per tant, que els malestars dels acompanyats, sumats als dels propis, facin, sovint, estralls en les seves curtes permanències. 

On nassos ets mare? 

Per a un adolescent és dolorós sentir-se rebutjat, sents que l'amor està vetat. Aleshores lluites amb totes les teves forces per recuperar un afecte que amb prou feines té records. Un treball titànic que només aporta sentiments confrontats i desafiaments que traspassen tots els límits. 

La rebel·lia és un acte de fe amb la qual busques al teu món algú que et pugui veure, per mostrar-li sense pietat la teva desolació coberta d'un mantell endimoniat. Necessites d'algú que et sostingui aquesta ànima irada. 

Quan apareix i aconsegueix sostenir-te, se t'obre una llum d'esperança, comences a estimar-te, confies més en el teu destí, prens el seu afecte i ja no el deixes. Però no serà per molt de temps, cadascú llaurarà el seu propi destí. 

Antonio Argüelles, Barcelona.