Llast

La manera de poder interpretar el nostre món i sostenir-lo condiciona molts dels nostres infants a la necessitat d'eludir els seus passats. Una de les eines que fan servir per interpretar el seu món és la figuració, amb ella alleugereixen llast i creen llimbs temporals.

Amb la figuració se'ls ofereix l'oportunitat de vetar el dolor i assaborir-ne una felicitat figurada. La negació del dolor és un altre llast que els nega la felicitat veritable. La qüestió és com portar el dolor d'aquests infants i els seus passats per arribar a ser plenament feliços.

El dolor és un estat de consciència que mostra la realitat sense figuracions. En molts casos fa que el propòsit, la fugida, sigui una necessitat. Romandre conscient de la realitat, fa que l'objectiu sigui dolorós, però alhora necessari per ser feliç.

A la meva residència deambulen figuracions d'infants feliços, amb propòsits aliens a les seves realitats, que sostenen les seves vides amb desitjos inabastables i busquen amb ànsia refugis de plaer.

Ser conscients d'aquestes figuracions és la nostra necessitat, acompanyar-los cap a les seves realitats el nostre propòsit, reconèixer-ne el dolor el nostre deure. El procés és immens, el treball titànic, el resultat escàs i el reconeixement nul, però en som conscients, necessiten el seu temps.

Antonio Argüelles, Barcelona.